mens
Llatí
modificaNom
modificamēns f. (genitiu mentis)
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | mēns | mentēs |
Vocatiu | mēns | mentēs |
Acusatiu | mentem | mentēs |
Genitiu | mentis | mentium |
Datiu | mentī | mentibus |
Ablatiu | mente | mentibus |
Notes
modifica- En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular mente acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: vēlōcī mente («àgil mental»).
- «sed obstinata mente perfer, obdura» (Catul, poema 8, vers 11, segle I aC)
- però de ment decidida, resistent
- «sensit enim simulata mente locutam» (Virgili, Eneida, llibre IV, vers 105, segle I aC)
- va notar que ella havia parlat amb fals propòsit
- En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.
- «singulariter pro solamente» (Reichenau, glosses)
- únicament singular