• Pronúncia(i): /mɛns/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *méntis- («pensament»). Hi ha termes cognats en diverses llengües, en grec antic μένος ‎(ménos), μνήμη ‎(mnḗmē), μανίᾱ ‎(maníā); en sànscrit मति ‎(matí); en rus мнить ‎(mnit, «pensar»).

mēns f. ‎(genitiu mentis)

  1. ment, pensament
  2. intel·ligència, raonament

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu mēns mentēs
Vocatiu mēns mentēs
Acusatiu mentem mentēs
Genitiu mentis mentium
Datiu mentī mentibus
Ablatiu mente mentibus


  • En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular mente acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: vēlōcī mente ‎(«àgil mental»).
    «sed obstinata mente perfer, obdura» (Catul, poema 8, vers 11, segle I aC)
    però de ment decidida, resistent
    «sensit enim simulata mente locutam» (Virgili, Eneida, llibre IV, vers 105, segle I aC)
    va notar que ella havia parlat amb fals propòsit
  • En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.
    «singulariter pro solamente» (Reichenau, glosses)
    únicament singular

Derivats

modifica