mens
LlatíModifica
NomModifica
mēns f. (genitiu mentis)
3a declinació -, -is (tema i) | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | mēns | mentēs |
Vocatiu | mēns | mentēs |
Acusatiu | mentem | mentēs |
Genitiu | mentis | mentium |
Datiu | mentī | mentibus |
Ablatiu | mente | mentibus |
Nota d'úsModifica
En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular mente acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: vēlōcī mente («àgil mental»).
- Ex.: "sed obstinata mente perfer, obdura" (traducció: «però de ment decidida, resistent»)[1]
- Ex.: "sensit enim simulata mente locutam" (traducció: «va notar que ella havia parlat amb fals propòsit»)[2]
En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.
- Ex.: "singulariter pro solamente " (traducció: «únicament singular»)[3]