Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /mɛns/
  • Etimologia: Del terme indoeuropeu méntis- («pensament»). Hi ha termes cognats en diverses llengües, en grec antic més d'un: μένος ‎(ménos), μνήμη ‎(mnḗmē), μανίᾱ ‎(maníā); en sànscrit मति ‎(matí); en rus мнить ‎(mnit, «pensar»).

Nom modifica

mēns f. ‎(genitiu mentis)

  1. ment, pensament
  2. intel·ligència, raonament

Declinació modifica

3a declinació -, -is (tema i)
Cas Singular Plural
Nominatiu mēns mentēs
Vocatiu mēns mentēs
Acusatiu mentem mentēs
Genitiu mentis mentium
Datiu mentī mentibus
Ablatiu mente mentibus


Nota d'ús modifica

En la majoria dels textos en llatí clàssic, la forma ablativa singular mente acompanyada d'un adjectiu femení formava una perífrasi adverbial que servia per expressar l'estat mental d'una persona, per exemple: vēlōcī mente («àgil mental»).

«sed obstinata mente perfer, obdura» (Catul, poema 8, vers 11, segle I aC)
però de ment decidida, resistent
«sensit enim simulata mente locutam» (Virgili, Eneida, llibre IV, vers 105, segle I aC)
va notar que ella havia parlat amb fals propòsit

En el llatí tardà aquesta construcció es va estendre a altres adjectius i usos, i en llatí vulgar com en les llengües romàniques va esdevenir un sufix adverbial.

«singulariter pro solamente» (Reichenau, glosses)
únicament singular

Derivats modifica