Potser volíeu: mentís

Català

modifica

mentis

  1. (central, balear, septentrional) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb mentir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: men·tis (2)
  • Heterograma de 6 lletres (eimnst)
  • Anagrames: instem, sentim
  • Pronúncia(i): /ˈmɛn.tɪs/

mentis

  1. genitiu singular de mēns