meravellares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mə.ɾə.βəˈʎa.ɾəs/, balear /mə.ɾə.vəˈʎa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /me.ɾa.βeˈʎa.ɾes/
	valencià /me.ɾa.veˈʎa.ɾes/, /me.ɾa.βeˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

meravellares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de meravellar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb meravellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ra·ve·lla·res (5)
• Anagrama: meravellar-se