Català

modifica

meravelle

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de meravellar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb meravellar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb meravellar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb meravellar.