meritàreu

Potser volíeu: meritareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾiˈta.ɾəw/, occidental /me.ɾiˈta.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

meritàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de meritar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·tà·reu (4)
• Anagrama: tremaríeu