merités

Potser volíeu: merites

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾiˈtes/, occidental /me.ɾiˈtes/
• Rimes: -es

Verb

merités

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb meritar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·tés (3)
• Anagrames: emèrits, ermites, estirem, estremí, metries, tremies