• Pronúncia(i): /ˈmɛ.rɪ.tʊm/
  • Etimologia: De meritus.

meritum n. ‎(genitiu meritī)

  1. premi, recompensa, guany, profit
    Nihil suave meritum est
    No és poc el profit que n'obtinc.
  2. servei, mèrit
    Merita alicujus in rem publicam.
    Els serveis donats a l'estat.
  3. motiu d'acusació
    meritum delictorum
    Causa de delicte.
  4. mèrit
    Pro cujusque merito.
    Segons els mèrits de cadascú.
  5. qualitat, categoria
    Mella tertii meriti.
    Mel de tercera categoria.

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu meritum merita
Vocatiu meritum merita
Acusatiu meritum merita
Genitiu meritī meritōrum
Datiu meritō meritīs
Ablatiu meritō meritīs


Adjectiu

modifica

meritum

  1. nominatiu neutre singular de meritus
  2. vocatiu neutre singular de meritus
  3. acusatiu masculí singular de meritus
  4. acusatiu neutre singular de meritus

meritum

  1. supí acusatiu de mereō