mero

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈme.ɾu/
	balear /ˈme.ɾo/, /ˈme.ɾu/
Occidental:	/ˈme.ɾo/

• Rimes: -eɾo
• Etimologia: Del castellà mero, segle XIX.

Nom

mero m. ‎(plural meros)

1. (peixos) corball de roca
2. (peixos) anfós

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ro (2)
• Anagrames: more, morè, moré, Moré, orem ^(revers), remo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• mero. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈme.ɾo/
• Rimes: -eɾo
• Etimologia: Adjectiu: del llatí merus.
• Etimologia: Nom: del llatí *merus, de merulus, de merula ‎(«peix de roca»).

Adjectiu

mero m. ‎(femení mera, plural masculí meros, plural femení meras)

1. mer

Derivats

• meramente

Nom

mero m. ‎(plural meros)

1. (peixos) anfós
2. (peixos) anfós bord
3. (peixos) trotllo
4. (peixos) dot

Verb

mero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb merar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ro (2)
• Anagrames: moer, more, moré, remo, remó

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mero