Potser volíeu: meró


Català
Modifica

Oriental: central /ˈme.ɾu/, balear /ˈme.ɾo/, /ˈme.ɾu/
Occidental: /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia: Del llatí *merus, de merulus ‎(«peixos de roca»).

NomModifica

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) corball de roca
  2. (peixos) anfós

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • mero. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈme.ɾo/
  • Rimes: -eɾo
  • Etimologia:
Del llatí merus [adjectiu].
Del català mero [nom].

AdjectiuModifica

mero m. ‎(femení mera, plural masculí meros, plural femení meras)

  1. mer

DerivatsModifica

NomModifica

mero m. ‎(plural meros)

  1. (peixos) anfós
  2. (peixos) anfós bord
  3. (peixos) trotllo
  4. (peixos) dot

VerbModifica

mero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb merar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • mero. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mero