mesara

Potser volíeu: mesarà

Català

Verb

mesara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mesar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mesar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·sa·ra (3)
• Anagrames: amares, amarés, ameràs, maresa, samaré