metal·le

Català

Verb

metal·le

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de metal·lar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb metal·lar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb metal·lar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb metal·lar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·tal·le (3)
• Anagrames: alletem, Ametllé