ministra

Potser volíeu: ministrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈnis.tɾə/, occidental /miˈnis.tɾa/

Nom

ministra f. ‎(plural ministres)

1. Forma femenina de ministre.

Verb

ministra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ministrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ministrar.