minutares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mi.nuˈta.ɾəs/, occidental /mi.nuˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

minutares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de minutar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb minutar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nu·ta·res (4)
• Heterograma de 9 lletres (aeimnrstu)
• Anagrames: instaurem, muntaries, musteiran, mustiaren