mirador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mi.ɾəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /mi.ɾaˈðo/, valencià /mi.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí mirator, segle XIII.

Nom

mirador m. ‎(plural miradors)

1. Punt adequat per l'observació del paisatge, en especial quan es troba a una alçada prou gran per permetre abastar gran quantitat de terreny.
2. Construcció en forma de terrassa o balcó feta per admirar el paisatge.
3. Persona que mira.

Sinònims

• miranda
• espectador

Traduccions

Traduccions

• Anglès: balcony ^(en)
• Castellà: mirador ^(es)
• Francès: belvédère ^(fr)
• Italià: belvedere ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra·dor (3)
• Anagrames: adormir, amordir, dormira, dormirà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot