Potser volíeu: miroteges

Català

modifica
Oriental:  central /mi.ɾu.təˈʒes/
balear /mi.ɾo.təˈʒes/, /mi.ɾu.təˈʒes/
Occidental:  nord-occidental /mi.ɾo.teˈʒes/, valencià /mi.ɾo.teˈd͡ʒes/

mirotegés

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirotejar.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirotejar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mi·ro·te·gés (4)
  • Anagrama: temoregis