mirotegi

Potser volíeu: mirotegí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mi.ɾuˈtɛ.ʒi/
	balear /mi.ɾoˈtə.ʒi/, /mi.ɾuˈtɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /mi.ɾoˈte.ʒi/, valencià /mi.ɾoˈte.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

mirotegi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mirotejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mirotejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mirotejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mirotejar.