miroteja

Potser volíeu: mirotejà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mi.ɾuˈtɛ.ʒə/
	balear /mi.ɾoˈtə.ʒə/, /mi.ɾuˈtɛ.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /mi.ɾoˈte.ʒa/, valencià /mi.ɾoˈte.d͡ʒa/

• Rimes: -ɛʒa

Verb

miroteja

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mirotejar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mirotejar.