mitigue

Català

mitigue

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mitigar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mitigar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mitigar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mitigar.