mitjance

Català

Verb

mitjance

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mitjançar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mitjançar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mitjançar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mitjançar

Miscel·lània

• Síl·labes: mit·jan·ce (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceijmnt)
• Anagrames: cimejant, injectam, jaciment