molturares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muɫ.tuˈɾa.ɾəs/
	balear /moɫ.tuˈɾa.ɾəs/, /muɫ.tuˈɾa.ɾəs/
Occidental:	/moɫ.tuˈɾa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

molturares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de molturar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb molturar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mol·tu·ra·res (4)
• Anagrama: motlurares