molture

Català

Verb

molture

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de molturar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb molturar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb molturar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb molturar

Miscel·lània

• Síl·labes: mol·tu·re (3)
• Heterograma de 7 lletres (elmortu)
• Anagrames: motlure, tremuló