monoftongares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nuf.tuŋˈɡa.ɾəs/
	balear /mo.nof.toŋˈɡa.ɾəs/, /mu.nuf.tuŋˈɡa.ɾəs/
Occidental:	/mo.nof.toŋˈɡa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

monoftongares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de monoftongar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb monoftongar.