monoftongue

Català

monoftongue

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de monoftongar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb monoftongar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb monoftongar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb monoftongar.