monologàreu

Potser volíeu: monologareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nu.ɫuˈɣa.ɾəw/
	balear /mo.no.ɫoˈɣa.ɾəw/, /mu.nu.ɫuˈɣa.ɾəw/
Occidental:	/mo.no.ɫoˈɣa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

monologàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de monologar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb monologar.