monologares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mu.nu.ɫuˈɣa.ɾəs/
	balear /mo.no.ɫoˈɣa.ɾəs/, /mu.nu.ɫuˈɣa.ɾəs/
Occidental:	/mo.no.ɫoˈɣa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

monologares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de monologar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb monologar