monstrum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɔn.strʊm/
• Etimologia: Derivat de moneō.

Nom

mōnstrum n. ‎(genitiu mōnstrī)

1. fenomen sobrenatural, senyal diví

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	mōnstrum	mōnstra
Vocatiu	mōnstrum	mōnstra
Acusatiu	mōnstrum	mōnstra
Genitiu	mōnstrī	mōnstrōrum
Datiu	mōnstrō	mōnstrīs
Ablatiu	mōnstrō	mōnstrīs

Sinònims

• ostentum, prōdigium, portentum