prōdigium n. ‎(genitiu prōdigiī)

  1. senyal profètic, fenomen estrany, predicció, avís
    Ex.: lunam deficientem nullum esse prodigium (traducció:«La lluna minvant no és cap fenomen estrany.»)[2]
  2. prodigi, persona superdotada
    Ex.: monstrum atque prodigium (traducció:«és un monstre i un prodigi»)[3]

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu prōdigium prōdigia
Vocatiu prōdigium prōdigia
Acusatiu prōdigium prōdigia
Genitiu prōdigiī prōdigiōrum
Datiu prōdigiō prōdigiīs
Ablatiu prōdigiō prōdigiīs


Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879, «prodigium»
  2. Ciceró, Republica 1, 15
  3. Ciceró, Catilina II,1, 1