morgonara

Potser volíeu: morgonarà

Català

Verb

morgonara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb morgonar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb morgonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mor·go·na·ra (4)
• Anagrama: arromango