mossèn

Català

Rimes: -ɛn
Etimologia: Reducció de del català antic mossènyer ‎(«monsenyor») seguit del títol de cortesia en davant d’un nom, segle XIV.

mossèn m. ‎(plural mossens)

(anteposat al nom) Títol de tractament per a sacerdots.
«En aquest clima sorgeixen els fets que donaren motiu a les cartes de mossèn Just Pastor a son pare.» (Román Piña Homs, Les cartes romanes de mossèn Pinya, 2000, Universitat Illes Balears, p. 69, ISBN 9788476325889.)
sacerdot
(nord-occidental) rector
«Lo mossèn va creure que la gran pecadora no mereixee, en l’aniversari de la seua mort ni en la celebració del seu patró, una renglera de misses.» (Barceló i Cullerés, Joan, Miracles i espectres, Editorial Fonoll, 2021, ISBN 9788412305784.)