mossèn

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muˈsɛn/
	balear /moˈsən/, /muˈsɛn/
Occidental:	/moˈsen/

• Rimes: -ɛn
• Etimologia: Reducció de del català antic mossènyer ‎(«monsenyor») seguit del títol de cortesia en davant d’un nom, segle XIV.

Nom

mossèn m. ‎(plural mossens)

1. (anteposat al nom) Títol de tractament per a sacerdots.

   «En aquest clima sorgeixen els fets que donaren motiu a les cartes de mossèn Just Pastor a son pare.» (Román Piña Homs, Les cartes romanes de mossèn Pinya, 2000, Universitat Illes Balears, p. 69, ISBN 9788476325889.)

2. sacerdot
3. (nord-occidental) rector

   «Lo mossèn va creure que la gran pecadora no mereixee, en l’aniversari de la seua mort ni en la celebració del seu patró, una renglera de misses.» (Barceló i Cullerés, Joan, Miracles i espectres, Editorial Fonoll, 2021, ISBN 9788412305784.)

Sinònims

• Mn. (abreviació)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Pfarrer ^(de) m.
• Castellà: padre ^(es) m., mosén ^(es)
• Italià: messer ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: mos·sèn (2)
• Anagrama: mesons

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB