Català

modifica
Oriental:  central /muˈsɛn/
balear /moˈsən/, /muˈsɛn/
Occidental:  /moˈsen/
  • Rimes: -ɛn
  • Etimologia: Reducció de del català antic mossènyer ‎(«monsenyor») seguit del títol de cortesia en davant d’un nom, segle XIV.

mossèn m. ‎(plural mossens)

  1. (anteposat al nom) Títol de tractament per a sacerdots.
    «En aquest clima sorgeixen els fets que donaren motiu a les cartes de mossèn Just Pastor a son pare.» (Román Piña Homs, Les cartes romanes de mossèn Pinya, 2000, Universitat Illes Balears, p. 69, ISBN 9788476325889.)
  2. sacerdot
  3. (nord-occidental) rector
    «Lo mossèn va creure que la gran pecadora no mereixee, en l’aniversari de la seua mort ni en la celebració del seu patró, una renglera de misses.» (Barceló i Cullerés, Joan, Miracles i espectres, Editorial Fonoll, 2021, ISBN 9788412305784.)

Sinònims

modifica
  • Mn. (abreviació)

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mos·sèn (2)
  • Anagrama: mesons

Vegeu també

modifica