Català
Modifica

Oriental: central /muˈsɛn/, balear /moˈsən/, /muˈsɛn/
Occidental: /moˈsen/
  • Rimes: -ɛn
  • Etimologia: Reducció de mossènyer ‎(«monsenyor») seguit del títol de cortesia En davant un nom, segle XIV

NomModifica

mossèn m. ‎(plural mossens)

  1. (anteposat al nom) Títol de tractament per a sacerdots.
    «En aquest clima sorgeixen els fets que donaren motiu a les cartes de mossèn Just Pastor a son pare.» (Román Piña Homs, Les cartes romanes de mossèn Pinya, 2000, Universitat Illes Balears, p. 69, ISBN 9788476325889.)
  2. (nord-occidental) rector
    «Lo mossèn va creure que la gran pecadora no mereixee, en l’aniversari de la seua mort ni en la celebració del seu patró, una renglera de misses.» (Barceló i Cullerés, Joan, Miracles i espectres, Editorial Fonoll, 2021, ISBN 9788412305784.)

SinònimsModifica

  • Mn. (abreviació)

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mos·sèn (2)
  • Anagrama: mesons

Vegeu tambéModifica