Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /rəkˈto/
Occidental: nord-occidental /rekˈto/, valencià /rekˈtoɾ/
  • Rimes: -o(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí rector ‎(«magistrat que presidia una província en l'imperi romà»), del verb rego ‎(«dirigir, guiar»), segle XIV.
  • Anagrama: tòrcer

NomModifica

rector m. ‎(plural rectors, femení rectora o rectoressa)

  1. Persona que té al seu càrrec la direcció d'una universitat.
  2. Sacerdot del culte catòlic encarregat d'una rectoria o d'una parròquia.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

rec·tor m. ‎(femení rectora, plural masculí rectors, plural femení rectores)

  1. Que és el responsable del guiatge.

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia:
    àudio (EUA)

NomModifica

rector ‎(plural rectors)

  1. rector

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • rector. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].


Castellà
Modifica

NomModifica

rec·tor m. ‎(plural rectores, femení rectora)

  1. rector


Llatí
Modifica

NomModifica

rector m. ‎(genitiu rectōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu rector rectōrēs
Vocatiu rector rectōrēs
Acusatiu rectōrem rectōrēs
Genitiu rectōris rectōrum
Datiu rectōrī rectōribus
Ablatiu rectōre rectōribus
  1. guia, líder, dirigent
  2. director, guardià
  3. tutor, mentor, instructor
  4. rector