rector

Català

• Pronúncia:

Oriental: /rəkˈto/

Occidental: nord-occidental /rekˈto/, valencià /rekˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí rector ‎(«magistrat que presidia una província en l'imperi romà»), del verb rego ‎(«dirigir, guiar»), segle XIV.
• Anagrama: tòrcer

Nom

rector m. ‎(plural rectors, femení rectora o rectoressa)

1. Persona que té al seu càrrec la direcció d'una universitat.
2. Sacerdot del culte catòlic encarregat d'una rectoria o d'una parròquia.

Traduccions

Persona que dirigeix una universitat

• Anglès: chancellor ^(en), director ^(en), president ^(en), principal ^(en), provost ^(en), rector ^(en), vice-chancellor ^(en)
• Castellà: rector ^(es)

• Francès: président ^(fr) (França), recteur ^(fr) (Canadà)

Sacerdot encarregat d'una parròquia

• Anglès: rector ^(en)
• Castellà: párroco ^(es)

• Francès: curé ^(fr), recteur ^(fr)

Adjectiu

rec·tor m. ‎(femení rectora, plural masculí rectors, plural femení rectores)

1. Que és el responsable del guiatge.

Traduccions

Traduccions: rector

• Anglès: rector ^(en)
• Castellà: rector ^(es)

• Francès: recteur ^(fr)
• Italià: rettore ^(it)

Vegeu també

• Rector a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia:

  àudio (EUA)

Nom

rector ‎(plural rectors)

1. rector

Sinònims

• chancellor
• director
• president
• principal
• provost
• vice-chancellor

Vegeu també

• rector. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

Castellà

• Pronúncia: /rekˈtoɾ/
• Etimologia: Del llatí rector.

Nom

rec·tor m. ‎(plural rectores, femení rectora)

1. rector

Llatí

• Pronúncia: /ˈrɛk.tɔr/
• Etimologia: De rectus, participi de rego

Nom

rector m. ‎(genitiu rectōris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	rector	rectōrēs
Vocatiu	rector	rectōrēs
Acusatiu	rectōrem	rectōrēs
Genitiu	rectōris	rectōrum
Datiu	rectōrī	rectōribus
Ablatiu	rectōre	rectōribus

1. guia, líder, dirigent
2. director, guardià
3. tutor, mentor, instructor
4. rector