motiuege

Català

motiuege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de motiuejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb motiuejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb motiuejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb motiuejar.