mullàreu

Potser volíeu: mullareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muˈʎa.ɾəw/
	balear /muˈʎa.ɾəw/, /muˈja.ɾəw/
Occidental:	/muˈʎa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

mullàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de mullar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb mullar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·llà·reu (3)
• Anagrames: mullerau, muralleu, ulularem, ululàrem

Català antic

Verb

mullàreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de mullar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de mullar