munira

Potser volíeu: munirà

Català

Verb

munira

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb munir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb munir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ni·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimnru)
• Anagrames: amurin, maurin, murina, rumina, ruminà