muniren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /muˈni.ɾən/, occidental /muˈni.ɾen/
• Rimes: -iɾen

Verb

muniren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de munir.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb munir.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ni·ren (3)
• Anagrames: numerin, ruminen