munitio
Llatí
modificaNom
modificamūnītiō f. (genitiu mūnītiōnis)
- fortificació
- Munitione milites prohibere.
- Prohibir que els soldats s'atrinxerin, que s'amaguin en un fortí.
- defensa
- Munitionum omnes copiae.
- Totes les tropes destinades a la defensa.
- obra pública
- Ex viarum munitione quaestum facere.
- Guanyar diners amb les obres de les carreteres.
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | mūnītiō | mūnītiōnēs |
Vocatiu | mūnītiō | mūnītiōnēs |
Acusatiu | mūnītiōnem | mūnītiōnēs |
Genitiu | mūnītiōnis | mūnītiōnum |
Datiu | mūnītiōnī | mūnītiōnibus |
Ablatiu | mūnītiōne | mūnītiōnibus |