• Pronúncia(i): /muːˈniː.tɪ.oː/
  • Etimologia: De mūniō.

mūnītiō f. ‎(genitiu mūnītiōnis)

  1. fortificació
    Munitione milites prohibere.
    Prohibir que els soldats s'atrinxerin, que s'amaguin en un fortí.
  2. defensa
    Munitionum omnes copiae.
    Totes les tropes destinades a la defensa.
  3. obra pública
    Ex viarum munitione quaestum facere.
    Guanyar diners amb les obres de les carreteres.

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu mūnītiō mūnītiōnēs
Vocatiu mūnītiō mūnītiōnēs
Acusatiu mūnītiōnem mūnītiōnēs
Genitiu mūnītiōnis mūnītiōnum
Datiu mūnītiōnī mūnītiōnibus
Ablatiu mūnītiōne mūnītiōnibus


Sinònims

modifica