Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /muˈɲi.ɾəs/, occidental /muˈɲi.ɾes/
  • Rimes: -iɾes

munyires

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de munyir.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb munyir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: mu·nyi·res (3)
  • Heterograma de 8 lletres (eimnrsuy)
  • Anagrama: esmunyir