murriege

Català

Verb

murriege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de murriejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb murriejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb murriejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb murriejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mur·ri·e·ge (4)
• Anagrama: riguérem