mustiares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mus.tiˈa.ɾəs/, occidental /mus.tiˈa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

mustiares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mustiar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mustiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mus·ti·a·res (4)
• Anagrames: aturéssim, aürtéssim, mussitaré, musteiràs, traméssiu, tussaríem