nadalejar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /nə.ðə.ɫəˈʒa/ balear /nə.ðə.ɫəˈd͡ʒa/, /nə.ðə.ɫəˈʒa/ Occidental: nord-occidental /na.ða.ɫeˈʒa/ valencià /na.ða.ɫeˈd͡ʒaɾ/, /na.ða.ɫeˈd͡ʒa/
Verb
modificanadalejar intr.
- Esdevenir o ser nadalenc o tenir esperit nadalenc.
- «Nadalejarem i en la sorpresa de caure-hi / un any més, ens trobarem.» (Oriol Vidal, Nadalejarem, Reflex irreflexiu, des. 2007)
- «No ens facem, però, més mala sang de I'estrictament inevitable, i acabem, ara que els anuncis de pepes de la tele i els mostradors d'alguna botiga local comencen a nadalejar, amb una histèria antiga, agradable i curiosa.» (Miquel Cardell, L'ase bilingüe de Son Julià i altres versos, fires i festes, Llucmajor de Pinte en Ample, núm. 216, pàg. 20, Obra Cultural Balear de Llucmajor, Llucmajor, nov. 2000)
- «El dijous a Manresa hi haurà un munt de persones que ens conviden a nadalejar per emocionar-nos amb el missatge més personal i honest que ens poden oferir, no us ho perdeu, és un esforç fet amb el cor per fer-nos entendre la lletra, per ensenyar-nos què l’important no es que es facin les coses si no com es fan i el que emociona no és el que és digui si no com es diu.» (Joan Barbé, Emociona't, que és Nadal!, Follies, des. 2017)
- «Els dies abans del 5 de gener vam granollejar de valent i vam nadalejar de valent... malgrat l'absència de neu: “mama, aquí també és hivern o encara estem a la tardor?”, em preguntava el fill gran. [...] Ell hi trobava a faltar la neu i el fred. A d'altres, com a mi, ens sobrava Festa Major. El Nadal, com tot de fet, és relatiu i en definitiva acaba sent allò que cadascú s'imagina, allò que un ha llegit a les llegendes religioses i als contes, allò que a un li han cantat i li canten (sobretot, a l'escola), allò que li bombardegen els anuncis (les bombolletes, els turrons, les neules, el Tió, les tornades a casa...); també pot ser valors (malgrat el tòpic) com també escapades a la neu o a les Bahames, o dies de desconnexió per oblidar a tothom i al món.» (Gemma Terés, No vaig veure la cavalcada, però sí la Festa Major, aquest Nadal, Nació Digital, gen. 2014)
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... nadalejat |
havem | haveu | ||||||
passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... nadalejar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... nadalejat |
passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... nadalejat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... nadalejat |
condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... nadalejat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... nadalejar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... nadalejat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... nadalejat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... nadalejat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: nadalejo, nadaleja, nadalegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/
Traduccions
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: na·da·le·jar (4)