naspre

Català

Verb

naspre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nasprar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb nasprar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb nasprar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb nasprar.

Miscel·lània

• Síl·labes: nas·pre (2)
• Heterograma de 6 lletres (aenprs)
• Anagrames: aprens, aspren, enaspr, nespra, pensar