nomenclatura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nu.məŋ.kɫəˈtu.ɾə/
	balear /no.məŋ.kɫəˈtu.ɾə/, /nu.məŋ.kɫəˈtu.ɾə/
Occidental:	/no.meŋ.kɫaˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí nomenclatura, format per nomen ‎(«nom»), de calare ‎(«cridar amb una llista, aplegar») i el sufix -ura ‎(«el resultat de»), segle XIX.

Nom

nomenclatura f. ‎(plural nomenclatures)

1. Manera específica de nomenar el material objecte d'estudi, per una ciència en concret.
2. Llista codificada d'elements.

   nomenclatura del codi de circulació, nomenclatura del codi civil, etc.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nomenclature ^(en)
• Castellà: nomenclatura ^(es)
• Francès: nomenclature ^(fr)
• Italià: nomenclatura ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: no·men·cla·tu·ra (5)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot