nomen

Potser volíeu: nomèn

Català

Verb

no·men

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de nòmer

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnoː.mɛn/
• Etimologia: En llatí arcaic *gnomen, de (g)nosco («conèixer») amb el sufix -men; procedent del protoindoeuropeu *h₁nḗh₃-.

Nom

nōmen n. ‎(genitiu nōminis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	nōmen	nōmina
Vocatiu	nōmen	nōmina
Acusatiu	nōmen	nōmina
Genitiu	nōminis	nōminum
Datiu	nōminī	nōminibus
Ablatiu	nōmine	nōminibus

1. nom, mot

Derivats

agnōmen cognōmen ignōminia nōmenclātiō nōmenclātor nōmenclātūra

nōminālis nominātim nōminō praenōmen prōnōmen

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.321