Potser volíeu: nominà, nominá, nòmina, nómina

Català

modifica
Oriental:  central /nuˈmi.nə/
balear /noˈmi.nə/, /nuˈmi.nə/
Occidental:  /noˈmi.na/

nomina

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nominar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb nominar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: no·mi·na (3)
  • Anagrama: anònim

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /noˈmi.na/
  • Rimes: -ina

nomina

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb nominar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb nominar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: no·mi·na (3)
  • Anagrama: ominan

Italià

modifica
  • Pronúncia: /noˈmiː.na/

nomina

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de nominare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de nominare

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: no·mì·na (3)
  • Pronúncia(i): /ˈnoː.mɪ.na/

nōmina

  1. nominatiu plural de nōmen
  2. vocatiu plural de nōmen
  3. acusatiu plural de nōmen