nominatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /nu.mi.nəˈtiw/, balear /no.mi.nəˈtiw/, /nu.mi.nəˈtiw/

Occidental: /no.mi.naˈtiw/

• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí nominativus.

Adjectiu

nominatiu m. ‎(femení nominativa, plural masculí nominatius, plural femení nominatives)

1. Que expressa el nom del qui rebrà els diners, normalment un taló.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nominative ^(en)
• Castellà: nominativo ^(es)

• Francès: nominatif ^(fr)
• Italià: nominativo ^(it)

Nom

nominatiu m. ‎(plural nominatius)

1. (lingüística) Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua amb funció de subjecte en una frase.

   En el llatí 'magister docet' (el mestre ensenya) el mot 'magister' és el nominatiu.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: nominative ^(en)
• Castellà: nominativo ^(es)

• Polonès: mianownik ^(pl)

Miscel·lània

• Síl·labes: no·mi·na·tiu (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot