nord-oestejàreu

Potser volíeu: nord-oestejareu, nordoestejareu, nordoestejàreu

Català

Verb

nord-oestejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de nord-oestejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb nord-oestejar.

Variants

• [2] nord-oestegéssiu, nord-oestegésseu, nord-oestejàssiu, nord-oestejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: nord·o·es·te·jà·reu (6)