norvegià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /nur.bə.ʒiˈa/, balear /noɾ.və.ʒiˈa/, /nur.və.ʒiˈa/

Occidental: nord-occidental /nor.βe.ʒiˈa/, valencià /noɾ.ve.d͡ʒiˈa/, /noɾ.βe.d͡ʒiˈa/

• Rimes: -a
• Etimologia: De Norvègia i el sufix -à, del neollatí Norvegia, segle XIX.

Adjectiu

norvegià m. ‎(femení norvegiana, plural masculí norvegians, plural femení norvegianes)

1. (rar) noruec

   «En lo Ritual de las Iglesias Norvegiana y de Dinamarca, també protestants, hy ha un article que tracta de la confessió privada ó auricular.» (Colecció de sermons morals, 1867)

Nom

norvegià m. ‎(plural norvegians, femení norvegiana)

1. (rar) noruec

Miscel·lània

• Síl·labes: nor·ve·gi·à (4)
• Heterograma de 8 lletres (aeginorv)
• Anagrames: vogarien, voràgine