voràgine

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /buˈɾa.ʒi.nə/, balear /voˈɾa.ʒi.nə/, /vuˈɾa.ʒi.nə/

Occidental: nord-occidental /boˈɾa.ʒi.ne/, valencià /voˈɾa.d͡ʒi.ne/, /boˈɾa.d͡ʒi.ne/

• Etimologia: Del castellà vorágine, segle XX, del llatí vorāgine(m), acusatiu singular de vorāgo.

Nom

voràgine f. ‎(plural voràgines)

1. (castellanisme) frenesia, efervescència
2. (castellanisme) remolí, bullici

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·rà·gi·ne (4)
• Heterograma de 8 lletres (aeginorv)
• Anagrames: norvegià, vogarien

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC