novel·la

Potser volíeu: novella, novel·là


Català
Modifica

Oriental: central /nuˈβɛɫ.ɫə/, /nuˈβɛ.ɫə/, balear /noˈvɛɫ.ɫə/, /nuˈvɛɫ.ɫə/
Occidental: nord-occidental /noˈβɛɫ.ɫa/, /noˈβɛ.ɫa/, valencià /noˈvɛɫ.ɫa/, /nuˈβɛ.ɫɛ/
  • Rimes: -ɛlla
  • Etimologia: De l'italià novella, provinent del llatí nova ‎(«notícia, novetat»), segle XIX.

NomModifica

novel·la f. ‎(plural novel·les)

  1. Relat escrit de fets ficticis d'extensió llarga, generalment dividit en capítols.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Falsos amicsModifica

VerbModifica

novel·la

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de novel·lar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb novel·lar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: no·vel·la (3)
  • Anagrama: lloaven

Vegeu tambéModifica