Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈnu.kə/, occidental /ˈnu.ka/
  • Rimes: -uka
  • Etimologia: Del baix llatí nucha ‎(«medul·la espinal»), de l’àrab نخاع ‎(nuḫã’), segle XIV.

NomModifica

nuca f. ‎(plural nuques)

  1. Part posterior i inferior del cap on s’ajunta amb l’espinada.

SinònimsModifica

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: nu·ca (2)
  • Anagrama: cuna

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈnu.ka/
Americà: alt /ˈnu.k(a)/, baix /ˈnu.ka/
  • Rimes: -uka
  • Etimologia: Del llatí nucha ‎(«medul·la espinal»), de l'àrab نخاع ‎(nuḫã’).

NomModifica

nuca f. ‎(plural nucas)

  1. nuca

DerivatsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre nuca