nuntius
LlatíModifica
- Pronúncia: /ˈnuːn.tɪ.ʊs/
- Etimologia: Contracció de noventius, derivat de novus.
NomModifica
nūntius m. (genitiu nūntiī)
| 2a declinació -us, -ī | ||
| Cas | Singular | Plural |
| Nominatiu | nūntius | nūntiī |
| Vocatiu | nūntī | nūntiī |
| Acusatiu | nūntium | nūntiōs |
| Genitiu | nūntiī nūntī |
nūntiōrum |
| Datiu | nūntiō | nūntiīs |
| Ablatiu | nūntiō | nūntiīs |
- notícies
- missatger, informador, emissari
- acta legal