obeíreu

Potser volíeu: obeireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βəˈi.ɾəw/
	balear /o.bəˈi.ɾəw/, /u.bəˈi.ɾəw/
Occidental:	/o.beˈi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

obeíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de obeir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb obeir.